martes, 15 de noviembre de 2011

Una propuesta gamberra

Una propuesta gamberra por José Luis Díez Ripollés

La propuesta de introducir una pena de prisión perpetua o permanente revisable supone, en primer lugar, reforzar la llamativa excepción que supone, entre los países de nuestro entorno cultural, el sistema de penas español. Es sabido que nuestra tasa de encarcelamiento es la más alta de toda Europa occidental, y ya supera a unos cuantos países de Europa oriental, siempre más proclives a abusar de la pena de prisión. Esos números tan elevados no son producto de una elevada tasa de criminalidad, la cual se mantiene tradicionalmente en los niveles más bajos de Europa occidental, a su vez una de las regiones con menos criminalidad del mundo. Es fruto, más bien, de una concreta política criminal que prevé la pena de prisión para un excesivo número de delitos, y que además impone penas de prisión muy largas. La estancia media en prisión en nuestro país no ha cesado de crecer en los últimos años, y se encuentra entre las más altas de toda Europa, muy por encima de Inglaterra, Alemania, Francia o Italia. Esa prisión en principio perpetua, que para tener sustantividad propia habrá de superar los 40 años ya previstos en el actual Código Penal, tendría un problemático encaje en nuestro Estado de derecho. Nuestra Constitución prohíbe las penas inhumanas, y obliga a que todas las penas de prisión atiendan a la futura reinserción social del penado.
Pero esa propuesta admite, además, un análisis político preocupante en dos sentidos. Ante todo, refleja un inquietante desconocimiento de las auténticas necesidades existentes, que van justamente en dirección contraria. Tenemos un sistema de penas anticuado, injusto e ineficiente. Las modificaciones deben ir encaminadas a reducir el desmesurado uso que hacemos de la prisión y a fomentar el empleo riguroso de otro tipo de penas no carcelarias. Esas penas han de configurarse de modo que, teniendo un adecuado componente aflictivo, no exacerben los efectos de exclusión social de toda pena. Nada nuevo. La mayoría de los países de nuestro entorno cultural hace años que han llevado a cabo esa reforma. Nosotros, a lo más, la hemos realizado solo nominalmente.
Pero es que, además, a nadie se le escapa que este tipo de propuestas están descontextualizadas, en cuanto tienen directo origen en sucesos aislados que han generado indignación social. Esto es, que son hijas de una política criminal populista, hecha a partir de la crónica mediática de sucesos y que busca votos en caladeros fáciles. Dado que en los últimos años apenas hay algún partido que haya resistido esa tentación, nuestros gobernantes y políticos nos deben una explicación. Los ciudadanos tenemos derecho a saber si la política criminal ha dejado de ser una política pública más, asentada sobre datos reales y sometida a análisis de eficacia, o si se ha incorporado al acervo de maleables estrategias a utilizar, de acuerdo a las circunstancias, en la lucha política inmediata. En suma, si es simplemente lo que en los pasados años sesenta se denominaba un instrumento de agitación y propaganda políticas. Un agitprop. Aunque ya sabemos que para el pensamiento conservador aquellos jóvenes revoltosos del 68 solo eran unos gamberros.
José Luis Díez Ripollés es catedrático de Derecho Penal de la Universidad de Málaga.

viernes, 4 de noviembre de 2011

Cedre torna a presentar la campanya i crea debat a St. Andreu

Amb motiu de la campanya de les 90 entitats socials de l‘àmbit penitenciari, representades per la Taula de Participació Social de Catalunya (TPS), Obrim la porta a la Rehabilitació . CEDRE va organitzar una segona xerrada del dimecres 2 de novembre, a Can Fabra al barri de Sant Andreu de Barcelona.

A l'acte vam poder presentar una vegada més la campanya i explicar com esta la situació d'execució penal i els reptes que tenim per davant per evitar l'empresonament innecessari. Al analitzar els materials gràfics tothom va coincidir que els testimonis són colpidors i molt il·lustratius de les possibilitats reals de rehabilitació. Durant la mitja hora de debat vam poder analitzar la feina que es realitza en aquest àmbit i els bons resultats, tot i que no és va oblidar també la molta feina que hi ha per fer i que la societat ha d'aprofitar plataformes com la TPS per contribuir a canviar el sistema penal català i resoldre temes com: la manca de treball individual, la demora en els processos, la manca de places en recursos i programes de rehabilitació, les carències dels programes d'inserció laboral de l'administració,... 

A l'acte van assistit unes 50 persones entre elles Mn. Fabró de l'Obra mercedària, el Pare Manel, el Lluís Font i la Marta Nomen del grup 33, ... i representants de la TPS.

La valoració d'aquests actes i campanyes per part del públic va ser molt positiva com a eina d'educació i sensibilització

Què podríeu aportar a aquest debat? què penseu?

jueves, 3 de noviembre de 2011

Segueix la col·laboració dels mitjans a la campanya

Podeu anar consultant en aquest blog les col·laboracions de diferents mitjans en la campanya, anireu trobant les mencions actualitzades a la part dreta: Notícies aparegudes de la campanya:

Aquí us deixem alguns exemple del diari Bon dia Lleida i Més de Tarragona, El setmanari de Súria i

Bon dia Lleida 
el 17.10.11,  el 20.10.11 i el 28.10.11
El Setmanari de Súria 
el 21.10.11

Més Tarragona 
10.10.11

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ!!!!!


martes, 11 de octubre de 2011

Cedre Presenta la Campanya!!!

Amb motiu de la campanya de les 90 entitats socials de l‘àmbit penitenciari, representades per la Taula de Participació Social de Catalunya (TPS), Obrim la porta a la Rehabilitació . CEDRE va organitzar la xerrada del divendres, 7 d’octubre, a les 19:30h, a la Sala Miquel d’Esplugues dels Caputxins de Sarri.

Van intervenir:
  • Núria Fabra, consultora de la TPS, que ens parlar sobre la reinserció avui a Catalunya,
  • Manel Conde, de Grup 33, amb el seu testimoniatge personal de reinserció després de complir condemna.
  • Miquel Pongiluppi, membre de la TPS en representació de Cedre, que ens presentà la campanya.
Algunes fotos de la xerrada:







La Taula de Participació Social inicia la campanya

sábado, 8 de octubre de 2011

Entrevista programa de 8TV "8 al dia"

Intervenció en el programa de Josep Cuní "8 al dia", el mateix dia de la roda de premsa de presentació de la campanya "Obrim la Porta a la Rehabilitació".

Per veure l'entrevista fes un clic aquí

Entrevista La Cope

Una de les primeres entrevistes després de la roda de premsa del dia 14 /09/11. Va coincidir amb la publicació al diari de la nova circular sobre estrangeria.



miércoles, 28 de septiembre de 2011

Diferents imatges de la campanya



Heu vist l’anunci de la campanya ja als mitjans? Sabeu que a Btv i també a 8tv ho estan passant constantment! 

Des d’aquí els hi donem les gràcies pel seu interès altruista
cap a la campanya!!!!!


 Imatges de la presentació de la campanya al Col·legi de periodistes el 14 de setembre de 2011



 



La campanya als quioscs
de les Rambles de Barcelona!

jueves, 15 de septiembre de 2011

LA REHABILITACIÓ: L'ÚNIC CAMÍ CAP A LA SEGURETAT CIUTADANA AMB MENYS COST ECONÒMIC I SOCIAL

Nota de premsa: CAMPANYA OBRIM LA PORTA A LA REHABILITACIÓ
Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen menys com ho demostren diferents estudis europeus [1]. Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social. És per això que presentem la campanya Obrim la porta a la rehabilitació.

LA REHABILITACIÓ, EL MILLOR CAMÍ  CAP A LA NO REINCIDÈNCIA
La rehabilitació és el procés que porta a una persona que ha tingut una determinada carrera delictiva, a percebre la delinqüència com una conducta no  compatible amb la seva identitat actual”.Maruna 2001[2]
Entenem per reincidència la nova comissió d’un delicte després del compliment d’una mesura penal de presó o medi obert
Cal recordar que l’article 25.2 de la Constitució espanyola  diu que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Tot i així el codi penal imposa penes de presó o mesures penals alternatives però poques vegades contenen la obligació de complir  programes de rehabilitació: Tot i que el sistema penal català s’orienta clarament a la rehabilitació la participació en programes és majoritàriament  voluntària.
Perquè rehabilitació:
     (i)            Serveix per reduir la probabilitat de reincidència (Efectivitat)
   (ii)            Dóna noves oportunitats per a la rehabilitació a persones que molt probablement han presentat molts dèficits en la seva trajectòria (Justícia)
 (iii)            Vol reduir els efectes col·laterals dels càstigs (en la pròpia persona, en les famílies) (Humanitat) (Travis, 2005)[3]
Factors que faciliten la rehabilitació:
·         Voluntat de canvi de l’intern
·         Recolzament familiar i social
·         Existència de serveis especialitzats (formació, educació, terapia,… )
·         Acompanyament especialitzat
·         Oportunitats d’inserció laboral i social un cop finalitzada la rehabilitació

L’ESTALVI QUE APORTEN ELS PROGRAMES DE REHABILITACIÓ
Segons un estudi europeu de S. Redondo[4] (2001) els programes de rehabilitació redueixen la probabilitat de reincidencia un 12%. Per tant, de cada 1.000 persones que surten en llibertat, reincidiran 120 menys si han fet rehabilitació correctament.
Cal tenir en compte que la  reincidència real coneguda a Catalunya és del 40’3%[5].
Tenint en compte els costos que suposaran per les presons aquestes 120 persones en el futur si tornen a ingressar a presó i el promig de dies que passa un penat a presó (652,3 dies[6]), per cada 1.000 interns alliberats, si es fa rehabilitació suposarà un estalvi de 6,5 milions d’euros els anys següents.
El promig d’interns que han sortit en llibertat cada any des de 2006 fins 2010 és de 2.323.


CONDEMNES MÉS CURTES I AMB MENYS TEMPS D’ESTADA A PRESÓ, EL MILLOR CAMÍ CAP A LA NO REINCIDÈNCIA
Una pena de presó curta amb compliment de programa de rehabilitació i reinserció posterior implica menys reincidència, en canvi més temps de compliment de pena implica més desarrelament social, menys suport social i familiar i més possibilitats de fracàs en el procés de rehabilitació i reinserció.
Un total de 20.720 persones a Catalunya estan complint una mesura penal o de justícia juvenil. Respecte a la població total, a Catalunya 274 de cada 100.000 habitants estan complint una d’aquestes mesures. Pel que fa a l’empresonament  144 persones de cada 100.000 habitants[7] han estat encarcerades el 2010 a Catalunya, mentre que a Europa[8] el promig ha estat de 70 persones.
La Taxa d’encarcerament a Europa[9]:

San Marino
0
Bulgaria
120
FaeroeIslands (Denmark)
25
Isle of Man (United Kingdom)
127
Liechtenstein
28
Guernsey (United Kingdom)
128
Iceland
55
Romania
132
Finland
60
Luxembourg
139
Kosovo/Kosova
62
Malta
140
BosniaandHerzegovina: Federation
67
Catalunya
141
Slovenia
67
Serbia
143
Andorra
71
United Kingdom: Scotland
147
Denmark
71
Armenia
149
Norway
71
Hungary
153
Monaco
76
United Kingdom: England&Wales
155
BosniaandHerzegovina: RepublikaSrpska
77
Montenegro
157
Sweden
78
Albania
159
Switzerland
79
Spain
163
United Kingdom: NorthernIreland
85
Turkey
165
Germany - Land by Land
88
Gibraltar (United Kingdom)
169
Germany
88
Moldova (Republic of)
177
Netherlands
94
Slovakia
185


Cal afegir que la taxa de criminalitat (delictes comesos) de Catalunya esta per sota de la mitjana Europea, de 46,7[10], per cada 1.000 hab, molt per sota la mitjana europea, que és de 70,4. 61’9% el 2010.
Des de l’any 2000 fins avui, el nombre de persones empresonades ha augmentat constantment a Catalunya. Pel contrari, la delinqüència no ha augmentat durant aquest període:
Taxa de persones empresonades per cada 100.000 habitants i taxa de delictes[11] per 1.000 habitants. Catalunya[12]
Tot i aquestes dades de, tendència a la baixa de la criminalitat, el nombre de presos augmenta, cosa que ens porta a afirmar l’increment punitiu en els últims anys.


 A Catalunya la mitjana de condemna total imposada és de 7’5 anys el 2010 [13] les condemnes superiors a 5 anys són  el 44%, mentre que a Europa el 29’9% [14] . Cal tenir en compte que el Consell d’Europa defineix com a pena de llarga durada, aquella que supera els 3 anys de durada. En canvi socialment la consciència diu que tenim un codi penal tou i que la gent no compleix la mesura de presó.
Tots els estudis demostren que les persones que obtenen la llibertat condicional reincideixen menys que els que obtenen la llibertat directe, en canvi només un 23% de condemnats a presó passen per llibertat condicional al final de la condemna. Sobretot tenint en compte que els estudis de risc de reincidència fets ens diuen que entorn el 50% de la població reclusa té un risc de reincidència baix.

ENCARA HEM DE MILLORAR
·         Hem de creure en la rehabilitació, el ciutadà i els professionals de les xarxes judicials i de serveis socials.

·         Donada la voluntarietat del compliment de programes de rehabilitació cal que el sistema millori per a ser més motivador i oferir encara més oportunitats. A Catalunya només el 35% dels penats, segueixen programes de rehabilitació

·         Cal incrementar el 3er grau o compliment de pena en la comunitat, i acelerar la seva aplicación, per tal d’iniciar el procés de reinserció el més aviat possible i garantir-ne l’èxit.

·         La reinserció postpenitenciària és tasca de tots, hem de donar oportunitats, disminuir la discriminació, ja que han pagat el seu deute i tenen dret a una nova oportunitat.

·         Cal donar valor al treball dels professionals de l’execució penal.

LA TAULA DE PARTICIPACIÓ SOCIAL
La Taula de participació social és un organ d’interlocució entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i 90 entitats socials. Conjuntament treballem per millorar l’execució penal a Catalunya complint el que diu la  constitució en l’art 25.2 indica clarament que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Treballem en la millora de la qualitat dels serveis d’execució penal (propostes de millora, formació dels professionals de les entitats, definició d’estàndards de qualitat,...) , en la implicació de la societat civil (reconeixement mutu societat civil-administració, establiment de xarxes de treball compartit,...)i en la sensibilització social (donant a conèixer el sistema i les seves necessitats).


"Tots aquests arguments i dades són el que motiva la campanya de les entitats socials de la TPS que avui us presentem. Com dèiem al començament, els principals motius de la campanya són:
  • Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen  menys. 
  • Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social.


[1] Cid/Larrauri (eds,), La delincuencia violenta. Prevención, rehabilitación o castigo (articles: McGuire, Dobash). Redondo,S: El tratamiento psicológico de los delincuentes.
[2] Maruna, S.(2001). Making Good. How ex-Convicts Reform and Rebuild their Lives. Washington: American Psychological Association.
[3] Travis, J. (2005). But they all come back. Facing the challenges of prisoner reentry. Whasington: The Urban Institute.
[4] Redondo, Sanchez Meca i Garrido (2001) a Traetment of offenders and recividivism:assessment of the effectivenees of programmes aplied in Europ. Psychology in spain, 2001, Vol 5. No1, 47-62)
[5] segons dades oficials estadístiques Dept. justicia  del 2009 gencat
[6] S’ha fet el càlcul en base al promig de dies que passa un penat a presó: 652,3 dies. Aquest nombre de dies és inferior a la durada promig de les condemnes (2.726 dies), perquè es descompta temps en llibertat condicional, preventives i altres.
[7] Segons web gencat.cat
[8] Font: The international Centre for Prison Studies
[9] Font: Theinternational Centre for PrisonStudies
[10] Font: Otro derecho penal es posible
[11] No es computen els delictes enregistrats per les policies locals ja que no estan disponibles de tot el període.
[12] Font: dades oficials gencat a partir de dades del Ministeri de l’Interior i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
[13] Font estadístiques gencat.cat
[14] Font Consell d’Europa:space one dades del 1 de setembre de 2009. Publicat març 2011